Retorna a la vida el bloc illenc. I ho fa anunciant la publicació d'un llibre d'en Toni Ferrando, company d'estudis, mestre de blocs i amic resident a Praga. A més, retorna per la porta gran amb bloc nou. Titulat com el nou llibre. Friso per llegir-me'l!.
8.7.08
(Re)activat
Retorna a la vida el bloc illenc. I ho fa anunciant la publicació d'un llibre d'en Toni Ferrando, company d'estudis, mestre de blocs i amic resident a Praga. A més, retorna per la porta gran amb bloc nou. Titulat com el nou llibre. Friso per llegir-me'l!.
11.12.05
Colors de la tardor
Els colors de la tardor decoren cadascun dels nostres boscos. Pigments naturals, vius, tenyeixen tot allò que guaitem.
4.11.05
El proper Harry Potter, el 23 de febrer de 2006
Editorial Empúries informa que el VI volum HARRY POTTER sortirà a la venda a les 6 de la tarda del dimecres 23 de febrer del 2006 amb el títol Harry Potter i el misteri del príncep.
A les 6 de la tarda del dia 23 de febrer l'editorial organitzarà, juntament amb tots els llibreters, periodistes i amics de l'editorial, una gran festa de rebuda d'aquest nou títol en la que podran participar tots els nens i adults que amb la seva fidelitat han convertit l'obra de J.K. Rowling en un èxit sense precedents.
Es preveu que l'edició en català, Harry Potter i el misteri del príncep, superi la gran acollida que va tenir el 5è volum de la sèrie, el qual va triplicar (en les primeres 48 hores) les vendes que havia assolit el 4rt volum.
A les 6 de la tarda del dia 23 de febrer l'editorial organitzarà, juntament amb tots els llibreters, periodistes i amics de l'editorial, una gran festa de rebuda d'aquest nou títol en la que podran participar tots els nens i adults que amb la seva fidelitat han convertit l'obra de J.K. Rowling en un èxit sense precedents.
Es preveu que l'edició en català, Harry Potter i el misteri del príncep, superi la gran acollida que va tenir el 5è volum de la sèrie, el qual va triplicar (en les primeres 48 hores) les vendes que havia assolit el 4rt volum.
13.6.05
Mor Jesús Moncada
Jesús Moncada, una de les veus més brillants de la literatura catalana, ha mort a Barcelona a l'edat de 63 anys.
Jesús Moncada i Estruga va néixer a Mequinensa l'any 1941, va guanyar els premis Joan Santamaría el 1971, el Joan Creixells el 1988 i el 1997, el Premi de la Crítica l'any 1988, el Ciutat de Barcelona el 1989, això com el Crítica Serra d'Or de Novel·la el 1989 i el 1998; i també va rebré el Premi dels escriptors catalans de l'AELC el 2001 per la qualitat del conjunt de la seva obra. El passat mes d'abril li va ser concedit el Premi de les Lletres Aragoneses, màxim guardó literari cultural de les Lletres Aragoneses.
La seva obra ha estat: Històries de la mà esquerra i altres narracions (1981), El cafè de la granota (1985), Camí de Sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992), Estremida memòria (1997), Calaveres atònites (1999), Cabòries estivals (2003). Actualment estava treballant amb la seva última novel·la, que ha deixat inacabada.
Edicions 62, va recuperar al llarg del 2004 la major part de la seva obra (Camí de Sirga i Cabòries estivals al febrer; al maig Històries de la mà esquerra, El cafè de la Granota i Calaveres atònites, al novembre Estremida memòria).
Jesús Moncada i Estruga va néixer a Mequinensa l'any 1941, va guanyar els premis Joan Santamaría el 1971, el Joan Creixells el 1988 i el 1997, el Premi de la Crítica l'any 1988, el Ciutat de Barcelona el 1989, això com el Crítica Serra d'Or de Novel·la el 1989 i el 1998; i també va rebré el Premi dels escriptors catalans de l'AELC el 2001 per la qualitat del conjunt de la seva obra. El passat mes d'abril li va ser concedit el Premi de les Lletres Aragoneses, màxim guardó literari cultural de les Lletres Aragoneses.
La seva obra ha estat: Històries de la mà esquerra i altres narracions (1981), El cafè de la granota (1985), Camí de Sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992), Estremida memòria (1997), Calaveres atònites (1999), Cabòries estivals (2003). Actualment estava treballant amb la seva última novel·la, que ha deixat inacabada.
Edicions 62, va recuperar al llarg del 2004 la major part de la seva obra (Camí de Sirga i Cabòries estivals al febrer; al maig Històries de la mà esquerra, El cafè de la Granota i Calaveres atònites, al novembre Estremida memòria).
25.2.05
Premi comte Kurt 2005 per M'han canviat l'avi!
L'editorial La galera ens ha fet arribar una nota de premsa, que reproduïm a continuació, en la qual ens anuncia el veredicte del Premi Comte Kurt. L'obra M'han canviat l'avi!, de Chus Díaz, ha estat el treball guanaydor.
La jove periodista i escriptora Chus Díaz ha obtingut el Premi Comte Kurt 2005 que convoca l'editorial La Galera amb el llibre M'han canviat l'avi! . Aquest guardó suposa el debut literari de la seva autora, nascuda a Barcelona el 1972 i llicenciada en Periodisme.
M'han canviat l'avi! és la història d'un nen que un dia fa un descobriment força inquietant: el seu avi ja no és el mateix que era abans. Algú l'hi ha canviat. A casa seva, ara hi viu un senyor que s'assembla molt al seu avi però no actua com ell. Qui és aquest senyor? Què se n'ha fet, de l'avi de debò? El nen guarda el seu descobriment com un secret que només coneix la seva millor amiga.
L'obra ha estat escollida per un jurat integrat per Clara Ametller, Lluís Farré, Núria Figueras, Isabel Obiols i Joan de Déu Prats. La dotació econòmica del premi és de 1.250 euros i la publicació de l'obra es fa en català i en castellà en la col·lecció "Cues de Sirena" de La Galera.
El Premi Comte Kurt que convoca La Galera SA Editorial des de fa nou anys pretén estimular la producció d'obres de narració en llengua catalana per a nens i nenes d'entre 5 i 7 anys.
La jove periodista i escriptora Chus Díaz ha obtingut el Premi Comte Kurt 2005 que convoca l'editorial La Galera amb el llibre M'han canviat l'avi! . Aquest guardó suposa el debut literari de la seva autora, nascuda a Barcelona el 1972 i llicenciada en Periodisme.
M'han canviat l'avi! és la història d'un nen que un dia fa un descobriment força inquietant: el seu avi ja no és el mateix que era abans. Algú l'hi ha canviat. A casa seva, ara hi viu un senyor que s'assembla molt al seu avi però no actua com ell. Qui és aquest senyor? Què se n'ha fet, de l'avi de debò? El nen guarda el seu descobriment com un secret que només coneix la seva millor amiga.
L'obra ha estat escollida per un jurat integrat per Clara Ametller, Lluís Farré, Núria Figueras, Isabel Obiols i Joan de Déu Prats. La dotació econòmica del premi és de 1.250 euros i la publicació de l'obra es fa en català i en castellà en la col·lecció "Cues de Sirena" de La Galera.
El Premi Comte Kurt que convoca La Galera SA Editorial des de fa nou anys pretén estimular la producció d'obres de narració en llengua catalana per a nens i nenes d'entre 5 i 7 anys.
23.2.05
22.2.05
Ser i sentir-se catalana
Viure en un indret i sentir-lo com a propi és una cosa que, a priori, és d’allò més normal. Per damunt dels noms i cognoms i els orígens, el present del nostre país s’està forjant amb ciutadans i ciutadanes d’arreu. Són persones arribades d’altres latituds o nascudes aquí que han crescut com a persones i amb tota la normalitat són i senten aquesta terra.
És el cas de la vigatana Najat el Hachmi, autora del llibre Jo també sóc catalana (Columna, 2004). Natural de Nador (Marroc) és al país des del 8 anys, quan el seu pare va optar pel reagrupament familiar. La regidoria d’immigració de l’Ajuntament de Cerdanyola junt amb l’entitat Alkantara Mediterrani organitzaven dijous 17 de febrer la presentació a la nostra ciutat de l’obra de Najat.
Alfons Escoda, regidor d'immigració, presentava l’acte tot comentant com la lectura del llibre de la Najat li havia recordat el treball d’en Paco Candel, Els altres catalans, dedicat a la immigració dels anys seixanta. Escoda definia el llibre de Candel com a molt important perquè va permetre apropar els nouvinguts a la societat autòctona. En cert sentit i salvant les distàncies entre ambdós treballs, el regidor apuntava la possibilitat que el treball de Najat servís per acostar els ciutadans de la darrera onada migratòria amb la població resident al país.
Escoda va remarcar la normalitat amb què l’autora es fa seu el país, l’estima. Una situació que, en certa manera, s’estronca quan cerca el primer treball i se n’adona que li calen papers per a poder-ho fer. Tot i que fins llavors havia viscut com qualsevol altra ciutadana. La situació, nova, provoca un xoc a la Najat que supera i afronta superant la situació.
Najat el Hachmi va explicar que té una vocació literària des de ben jove, de la qual el llibre n’és el primer fruit publicat. Jo també sóc catalana no és una obra autobiogràfica, donat que segons l’autora hi conviuen paràgrafs escrits emprant diversos estils. Hi ha ficció, recull de la realitat, reflexions personals, confegint un text molt personal.
L’escriptora destacava que el seu llibre, tot i que pugui sobtar algú pel títol, està escrit des de la màxima normalitat. En aquest sentit esmentava els estereotips de la nostra societat sobre la immigració, quan tot rau en el fet que molta gent no coneix cap immigrant. Simplement mai s’hi ha acostat per a conèixer la persona, que és com ells i té unes aspiracions semblants a les seves.
Najat, recollint la comparació de la seva obra amb la de Candel, explicava que actualment se l’està llegint, tot descobrint paral·lelismes amb el seu treball perquè hi ha qüestions encara no superades per la societat. Com per exemple, l’estranyesa que algun ciutadà vingut de fora pugui expressar-se en català.
La presentació del llibre comportà un animat debat entre la taula i els assistents a l’acte. A més de l’autora i el regidor d’immigració, també hi era el president d’Alkantara Mediterrani, Andrés Herrera.
És el cas de la vigatana Najat el Hachmi, autora del llibre Jo també sóc catalana (Columna, 2004). Natural de Nador (Marroc) és al país des del 8 anys, quan el seu pare va optar pel reagrupament familiar. La regidoria d’immigració de l’Ajuntament de Cerdanyola junt amb l’entitat Alkantara Mediterrani organitzaven dijous 17 de febrer la presentació a la nostra ciutat de l’obra de Najat.
Alfons Escoda, regidor d'immigració, presentava l’acte tot comentant com la lectura del llibre de la Najat li havia recordat el treball d’en Paco Candel, Els altres catalans, dedicat a la immigració dels anys seixanta. Escoda definia el llibre de Candel com a molt important perquè va permetre apropar els nouvinguts a la societat autòctona. En cert sentit i salvant les distàncies entre ambdós treballs, el regidor apuntava la possibilitat que el treball de Najat servís per acostar els ciutadans de la darrera onada migratòria amb la població resident al país.
Escoda va remarcar la normalitat amb què l’autora es fa seu el país, l’estima. Una situació que, en certa manera, s’estronca quan cerca el primer treball i se n’adona que li calen papers per a poder-ho fer. Tot i que fins llavors havia viscut com qualsevol altra ciutadana. La situació, nova, provoca un xoc a la Najat que supera i afronta superant la situació.
Najat el Hachmi va explicar que té una vocació literària des de ben jove, de la qual el llibre n’és el primer fruit publicat. Jo també sóc catalana no és una obra autobiogràfica, donat que segons l’autora hi conviuen paràgrafs escrits emprant diversos estils. Hi ha ficció, recull de la realitat, reflexions personals, confegint un text molt personal.
L’escriptora destacava que el seu llibre, tot i que pugui sobtar algú pel títol, està escrit des de la màxima normalitat. En aquest sentit esmentava els estereotips de la nostra societat sobre la immigració, quan tot rau en el fet que molta gent no coneix cap immigrant. Simplement mai s’hi ha acostat per a conèixer la persona, que és com ells i té unes aspiracions semblants a les seves.
Najat, recollint la comparació de la seva obra amb la de Candel, explicava que actualment se l’està llegint, tot descobrint paral·lelismes amb el seu treball perquè hi ha qüestions encara no superades per la societat. Com per exemple, l’estranyesa que algun ciutadà vingut de fora pugui expressar-se en català.
La presentació del llibre comportà un animat debat entre la taula i els assistents a l’acte. A més de l’autora i el regidor d’immigració, també hi era el president d’Alkantara Mediterrani, Andrés Herrera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)