La gènesi de tot plegat

Xavi i Gemma, enregistrant les caretes del programa

En un principi, quan regnava el Caos, Ítaca no existia. Zeus metropolità, senyor de les ones hertzianes cerdanyolenques, va decidir ordenar allò que era caòtic. La feina era bona i la finalitat també. Dit i fet: creà moltes illes, arxipèlags i continents. Cansat per la feina feta, s'inventà l'illa de Cuba per descansar i trobar-hi, quan calgués, el suport ideològic d'en Fidel. Amant de l'harmonia, s'inventà el blues i el col·locà en una petita illa de la Mediterrània. Era tan petita que no tenia nom. Homer, autor de l'Odissea i l'Ilíada, decidí donar-li un cop de mà batejant-la amb el nom d'Ítaca. Així fou com nasqué l'illa, iniciàtica i màgica, bressol de cultures i emocions, pàtria enyorada d'Ulisses o Odisseu, com preferiu.
Zeus, content del que havia creat i veient que era bona cosa per a déus i humans, decidí compartir-ho amb tothom i s'inventà una versió radiofònica de l'illa. Havia nascut Ítaca, una illa de literatura i cultura per a gaudi privat i col·lectiu.