Groc d’Índia, una novel·la del millor Isidre Grau

L’editor i crític Isidor Cònsul va ser anit prou contundent durant la presentació de Groc d’Índia, la darrera novel·la d’Isidre Grau. “Ens trobem, de bell nou, davant del millor Isidre Grau”, destacà, equiparant aquesta obra amb la gènesi de la nissaga literària Benavent-Trías, Els colors de l’aigua. Una obra citada per en Joan Josep Isern i compartida per Cònsul com una de les 6 millors que han obtingut el Premi Sant Jordi al llarg de la seva història.

L’editor de Grau va explicar que Groc d’Índia, presentada a principis de mes, s’està venent molt bé perquè el llibre “és bo”. Argumentà aquest fet exposant al públic present a la Sala Enric Granados com havia estat la seva pròpia lectura, feta en clau generacional. De fet, la protagonista, Marisa Benavent, és nascuda en la ficció l’any 1950, i Cònsul, de carn i ossos, va néixer l’any 1948. Ambdós, per tant, pertanyen a la generació que tenia poc més de 18 anys quan s’esdevingué el maig del 68. Un grup generacional fascinat per les lectures d’Herman Hess, i per personatges com el Che Guevara, la Cuba Castrista, Martin Luther King, l’Índia, etc. Una generació, en definitiva, pertanyent a una societat canviant que va viure en la convulsa i canviant dècada dels seixanta.

Les experiències viscudes, com els pisos compartits, les cooperatives neorurals, les lectures, es recullen en un llibre proper als qui van viure aquell moment històric però prou interessant perquè qualsevol lector s’hi endinsi en el llibre. De fet, Groc d’Índia és el relat d’un viatge iniciàtic, de l’experiència viscuda per Marisa Benavent, l’única filla dels Benavent que no ha abandonat Vinyes de Savall però que ara anirà al Solsonès per a assistir a les exèquies d’un antic company, amb qui feu un viatge a l’Índia.

Isidor Cònsul destacà que Isidre Grau té fusta d’escriptor perquè ens explica una història i ho fa com toca, dosificant la informació. En fa de l’ofici d’escriure un art.

L’arbre i les branques

Isidre Grau explicà en el seu parlament que Groc d’Índia és una nova “branca” de l’arbre matriu de la nissaga Benavent-Frías, Els colors de l’aigua. De fet, la intenció de l’autor ha estat anar explorant cadascun dels personatges de la família un cop deixen Vinyes de Savall. Ara és el torn de Marina, l’única filla que encara viu al poble, no a la casa pairal tot i que ho fa en una petita torre del tranquil barri de Costa florida. Un viatge de Vinyes a Vilardida, poble inventat del Solsonès serà un dels motius dels quals se’n servirà Grau per a endinsar-se en el personatge. Una Marina que tindrà el contrapunt de Lola Frías, la seva mare, que l’animarà a emprendre el viatge, una manera de viure fora del clos familiar.

Isidre Grau va desvetllar com al llarg dels anys ha anat fent d’escultor del material presentat a Els colors de l’aigua. Esbossats els personatges, n’ha agafat el tros que hi pertocava per a fer-ne sortir la història que duen dins. Unes històries de ficció, sens dubte, però ben localitzades. Grau explicà que des de la seva primera novel·la, Fugida en gris, situada a Tossa de Mar, es desplaça a l’indret on succeeixen els fets per a documentar-los com pertoca.

El novel·lista explica que el nou llibre du una certa crítica a una generació, la dels seixanta, que va viure plena d’ideals i teories. Tantes que llur compliment li exigiren forçar molt els sentiments personals. En definitiva, prevalgueren les idees als sentiments.

Grau explicà que el color del llibre, el groc, és un to més del seu univers cromàtico-literari. El groc és el color del sol, de la vida, però també ho és de la terra seca i de les fulles de la tardor.

El blanc tancarà la història

Isidre Grau prepara actualment el darrer títol de la sèrie, amb títol provisional de El Punt blanc de l’Horitzó, tal i com informa Grau a la seva plana web, www.isidregrau.net
El nou llibre tractarà de com han viscut Berta - la filla tercera dels Benavent - i Àngel - el cinquè fill i únic noi. Ella, nascuda el 1945, és l'activista sindical dels anys seixanta que va haver de fugir per esquivar la presó i que amb la instauració de la democràcia va refer la seva vida a Madrid, com a advocada i parlamentària. Ell, nascut el 1960, creix com un espectador dels canvis i es dedica a la fotografia, per acabar especialitzant-se com a fotoreporter de guerres.

La història parteix de la primavera del 2000, quan Àngel Benavent cau víctima d'una mina antipersona a Kosovo i la germana Berta, acompanyada de Daniel, el fill que ella va abandonar de petit, ha d'anar a Pristina a fer-se'n càrrec. La confrontació dels móns dels dos germans anirà acompanyada d'un altre dilema neuràlgic: què ha de fer Daniel amb Can Benavent, la casa que li va correspondre per herència i de la qual n'és l'únic habitant.