Ítaca, regne petit […]
per a entrar-hi calen
un front humil sota la llinda i un salt.
Carles Riba (Barcelona 1893 - 1959)
Elegies de Bierville (1943)
12.12.04
10.12.04
Viatges a Ítaca
El professor Wolf Lustig, de la Universitat de Mainz, Alemanya, té en el seu web un article dedicat a les aproximacions culturals catalanes a la Grècia moderna. Un text prou interessant, que comença per les relacions de Ramon Muntaner i després el Tirant lo Blanc amb les terres greges i continua amb Carles Riba, hel·lenista i autor dels versos:
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Hi ha també referències a Josep Pla, M.A. Anglada, Josep Perucho i Terenci Moix. Paga la pena llegir-se'l, el text, i comprovar com som dos pobles, el català i el grec, molt propers.
El text, sencer, aquí
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Hi ha també referències a Josep Pla, M.A. Anglada, Josep Perucho i Terenci Moix. Paga la pena llegir-se'l, el text, i comprovar com som dos pobles, el català i el grec, molt propers.
El text, sencer, aquí
1.12.04
Ítaca, a la revista Lletra
El poema de Konstandinos P. Kavafis, a la revista Lletra, dels estudis d'humanitats i filologia de la Universitat Oberta de Catalunya. Consultable aquí.
24.11.04
Groc d'Índia, nou llibre de l'Isidre Grau
L’escriptor Isidre Grau ha presentat una nova novel·la, Groc d’Índia. És un nou lliurament de la sèrie que inicià amb Els colors de l’aigua -1986, premi Sant Jordi- en el qual Grau aprofundeix en el personatge de Marina Benavent. + informació
La gènesi de tot plegat
Xavi i Gemma, enregistrant les caretes del programa
En un principi, quan regnava el Caos, Ítaca no existia. Zeus metropolità, senyor de les ones hertzianes cerdanyolenques, va decidir ordenar allò que era caòtic. La feina era bona i la finalitat també. Dit i fet: creà moltes illes, arxipèlags i continents. Cansat per la feina feta, s'inventà l'illa de Cuba per descansar i trobar-hi, quan calgués, el suport ideològic d'en Fidel. Amant de l'harmonia, s'inventà el blues i el col·locà en una petita illa de la Mediterrània. Era tan petita que no tenia nom. Homer, autor de l'Odissea i l'Ilíada, decidí donar-li un cop de mà batejant-la amb el nom d'Ítaca. Així fou com nasqué l'illa, iniciàtica i màgica, bressol de cultures i emocions, pàtria enyorada d'Ulisses o Odisseu, com preferiu.
Zeus, content del que havia creat i veient que era bona cosa per a déus i humans, decidí compartir-ho amb tothom i s'inventà una versió radiofònica de l'illa. Havia nascut Ítaca, una illa de literatura i cultura per a gaudi privat i col·lectiu.
21.11.04
Ítaca
gr: 'Iqákh
Extensió: 98 km2
Població: 8 800 h [1980]
Illa grega de la mar Jònica, al nomós de Lèucada, a l'E de Cefalònia. La capital és Ítaca (uns 4 000 h). Hi ha conreus de vinya i oliveres. Hom la identifica com la pàtria d'Ulisses, pel qual motiu ha estat objecte de recerques arqueològiques tendents a verificar les dades de l'Odissea.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)