Groc d'Índia, nou llibre de l'Isidre Grau

L’escriptor Isidre Grau ha presentat una nova novel·la, Groc d’Índia. És un nou lliurament de la sèrie que inicià amb Els colors de l’aigua -1986, premi Sant Jordi- en el qual Grau aprofundeix en el personatge de Marina Benavent. + informació

La gènesi de tot plegat

Xavi i Gemma, enregistrant les caretes del programa

En un principi, quan regnava el Caos, Ítaca no existia. Zeus metropolità, senyor de les ones hertzianes cerdanyolenques, va decidir ordenar allò que era caòtic. La feina era bona i la finalitat també. Dit i fet: creà moltes illes, arxipèlags i continents. Cansat per la feina feta, s'inventà l'illa de Cuba per descansar i trobar-hi, quan calgués, el suport ideològic d'en Fidel. Amant de l'harmonia, s'inventà el blues i el col·locà en una petita illa de la Mediterrània. Era tan petita que no tenia nom. Homer, autor de l'Odissea i l'Ilíada, decidí donar-li un cop de mà batejant-la amb el nom d'Ítaca. Així fou com nasqué l'illa, iniciàtica i màgica, bressol de cultures i emocions, pàtria enyorada d'Ulisses o Odisseu, com preferiu.
Zeus, content del que havia creat i veient que era bona cosa per a déus i humans, decidí compartir-ho amb tothom i s'inventà una versió radiofònica de l'illa. Havia nascut Ítaca, una illa de literatura i cultura per a gaudi privat i col·lectiu.

Ítaca, segons K. P. Kavafis

El poema de Kavafis, recitat per ell mateix aquí.

Vaixell que va a Ítaca

Ítaca

gr: 'Iqákh
Extensió: 98 km2
Població: 8 800 h [1980]
Illa grega de la mar Jònica, al nomós de Lèucada, a l'E de Cefalònia. La capital és Ítaca (uns 4 000 h). Hi ha conreus de vinya i oliveres. Hom la identifica com la pàtria d'Ulisses, pel qual motiu ha estat objecte de recerques arqueològiques tendents a verificar les dades de l'Odissea.