Els colors de la tardor decoren cadascun dels nostres boscos. Pigments naturals, vius, tenyeixen tot allò que guaitem.
11.12.05
Colors de la tardor
Els colors de la tardor decoren cadascun dels nostres boscos. Pigments naturals, vius, tenyeixen tot allò que guaitem.
4.11.05
El proper Harry Potter, el 23 de febrer de 2006
Editorial Empúries informa que el VI volum HARRY POTTER sortirà a la venda a les 6 de la tarda del dimecres 23 de febrer del 2006 amb el títol Harry Potter i el misteri del príncep.
A les 6 de la tarda del dia 23 de febrer l'editorial organitzarà, juntament amb tots els llibreters, periodistes i amics de l'editorial, una gran festa de rebuda d'aquest nou títol en la que podran participar tots els nens i adults que amb la seva fidelitat han convertit l'obra de J.K. Rowling en un èxit sense precedents.
Es preveu que l'edició en català, Harry Potter i el misteri del príncep, superi la gran acollida que va tenir el 5è volum de la sèrie, el qual va triplicar (en les primeres 48 hores) les vendes que havia assolit el 4rt volum.
A les 6 de la tarda del dia 23 de febrer l'editorial organitzarà, juntament amb tots els llibreters, periodistes i amics de l'editorial, una gran festa de rebuda d'aquest nou títol en la que podran participar tots els nens i adults que amb la seva fidelitat han convertit l'obra de J.K. Rowling en un èxit sense precedents.
Es preveu que l'edició en català, Harry Potter i el misteri del príncep, superi la gran acollida que va tenir el 5è volum de la sèrie, el qual va triplicar (en les primeres 48 hores) les vendes que havia assolit el 4rt volum.
13.6.05
Mor Jesús Moncada
Jesús Moncada, una de les veus més brillants de la literatura catalana, ha mort a Barcelona a l'edat de 63 anys.
Jesús Moncada i Estruga va néixer a Mequinensa l'any 1941, va guanyar els premis Joan Santamaría el 1971, el Joan Creixells el 1988 i el 1997, el Premi de la Crítica l'any 1988, el Ciutat de Barcelona el 1989, això com el Crítica Serra d'Or de Novel·la el 1989 i el 1998; i també va rebré el Premi dels escriptors catalans de l'AELC el 2001 per la qualitat del conjunt de la seva obra. El passat mes d'abril li va ser concedit el Premi de les Lletres Aragoneses, màxim guardó literari cultural de les Lletres Aragoneses.
La seva obra ha estat: Històries de la mà esquerra i altres narracions (1981), El cafè de la granota (1985), Camí de Sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992), Estremida memòria (1997), Calaveres atònites (1999), Cabòries estivals (2003). Actualment estava treballant amb la seva última novel·la, que ha deixat inacabada.
Edicions 62, va recuperar al llarg del 2004 la major part de la seva obra (Camí de Sirga i Cabòries estivals al febrer; al maig Històries de la mà esquerra, El cafè de la Granota i Calaveres atònites, al novembre Estremida memòria).
Jesús Moncada i Estruga va néixer a Mequinensa l'any 1941, va guanyar els premis Joan Santamaría el 1971, el Joan Creixells el 1988 i el 1997, el Premi de la Crítica l'any 1988, el Ciutat de Barcelona el 1989, això com el Crítica Serra d'Or de Novel·la el 1989 i el 1998; i també va rebré el Premi dels escriptors catalans de l'AELC el 2001 per la qualitat del conjunt de la seva obra. El passat mes d'abril li va ser concedit el Premi de les Lletres Aragoneses, màxim guardó literari cultural de les Lletres Aragoneses.
La seva obra ha estat: Històries de la mà esquerra i altres narracions (1981), El cafè de la granota (1985), Camí de Sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992), Estremida memòria (1997), Calaveres atònites (1999), Cabòries estivals (2003). Actualment estava treballant amb la seva última novel·la, que ha deixat inacabada.
Edicions 62, va recuperar al llarg del 2004 la major part de la seva obra (Camí de Sirga i Cabòries estivals al febrer; al maig Històries de la mà esquerra, El cafè de la Granota i Calaveres atònites, al novembre Estremida memòria).
25.2.05
Premi comte Kurt 2005 per M'han canviat l'avi!
L'editorial La galera ens ha fet arribar una nota de premsa, que reproduïm a continuació, en la qual ens anuncia el veredicte del Premi Comte Kurt. L'obra M'han canviat l'avi!, de Chus Díaz, ha estat el treball guanaydor.
La jove periodista i escriptora Chus Díaz ha obtingut el Premi Comte Kurt 2005 que convoca l'editorial La Galera amb el llibre M'han canviat l'avi! . Aquest guardó suposa el debut literari de la seva autora, nascuda a Barcelona el 1972 i llicenciada en Periodisme.
M'han canviat l'avi! és la història d'un nen que un dia fa un descobriment força inquietant: el seu avi ja no és el mateix que era abans. Algú l'hi ha canviat. A casa seva, ara hi viu un senyor que s'assembla molt al seu avi però no actua com ell. Qui és aquest senyor? Què se n'ha fet, de l'avi de debò? El nen guarda el seu descobriment com un secret que només coneix la seva millor amiga.
L'obra ha estat escollida per un jurat integrat per Clara Ametller, Lluís Farré, Núria Figueras, Isabel Obiols i Joan de Déu Prats. La dotació econòmica del premi és de 1.250 euros i la publicació de l'obra es fa en català i en castellà en la col·lecció "Cues de Sirena" de La Galera.
El Premi Comte Kurt que convoca La Galera SA Editorial des de fa nou anys pretén estimular la producció d'obres de narració en llengua catalana per a nens i nenes d'entre 5 i 7 anys.
La jove periodista i escriptora Chus Díaz ha obtingut el Premi Comte Kurt 2005 que convoca l'editorial La Galera amb el llibre M'han canviat l'avi! . Aquest guardó suposa el debut literari de la seva autora, nascuda a Barcelona el 1972 i llicenciada en Periodisme.
M'han canviat l'avi! és la història d'un nen que un dia fa un descobriment força inquietant: el seu avi ja no és el mateix que era abans. Algú l'hi ha canviat. A casa seva, ara hi viu un senyor que s'assembla molt al seu avi però no actua com ell. Qui és aquest senyor? Què se n'ha fet, de l'avi de debò? El nen guarda el seu descobriment com un secret que només coneix la seva millor amiga.
L'obra ha estat escollida per un jurat integrat per Clara Ametller, Lluís Farré, Núria Figueras, Isabel Obiols i Joan de Déu Prats. La dotació econòmica del premi és de 1.250 euros i la publicació de l'obra es fa en català i en castellà en la col·lecció "Cues de Sirena" de La Galera.
El Premi Comte Kurt que convoca La Galera SA Editorial des de fa nou anys pretén estimular la producció d'obres de narració en llengua catalana per a nens i nenes d'entre 5 i 7 anys.
23.2.05
22.2.05
Ser i sentir-se catalana
Viure en un indret i sentir-lo com a propi és una cosa que, a priori, és d’allò més normal. Per damunt dels noms i cognoms i els orígens, el present del nostre país s’està forjant amb ciutadans i ciutadanes d’arreu. Són persones arribades d’altres latituds o nascudes aquí que han crescut com a persones i amb tota la normalitat són i senten aquesta terra.
És el cas de la vigatana Najat el Hachmi, autora del llibre Jo també sóc catalana (Columna, 2004). Natural de Nador (Marroc) és al país des del 8 anys, quan el seu pare va optar pel reagrupament familiar. La regidoria d’immigració de l’Ajuntament de Cerdanyola junt amb l’entitat Alkantara Mediterrani organitzaven dijous 17 de febrer la presentació a la nostra ciutat de l’obra de Najat.
Alfons Escoda, regidor d'immigració, presentava l’acte tot comentant com la lectura del llibre de la Najat li havia recordat el treball d’en Paco Candel, Els altres catalans, dedicat a la immigració dels anys seixanta. Escoda definia el llibre de Candel com a molt important perquè va permetre apropar els nouvinguts a la societat autòctona. En cert sentit i salvant les distàncies entre ambdós treballs, el regidor apuntava la possibilitat que el treball de Najat servís per acostar els ciutadans de la darrera onada migratòria amb la població resident al país.
Escoda va remarcar la normalitat amb què l’autora es fa seu el país, l’estima. Una situació que, en certa manera, s’estronca quan cerca el primer treball i se n’adona que li calen papers per a poder-ho fer. Tot i que fins llavors havia viscut com qualsevol altra ciutadana. La situació, nova, provoca un xoc a la Najat que supera i afronta superant la situació.
Najat el Hachmi va explicar que té una vocació literària des de ben jove, de la qual el llibre n’és el primer fruit publicat. Jo també sóc catalana no és una obra autobiogràfica, donat que segons l’autora hi conviuen paràgrafs escrits emprant diversos estils. Hi ha ficció, recull de la realitat, reflexions personals, confegint un text molt personal.
L’escriptora destacava que el seu llibre, tot i que pugui sobtar algú pel títol, està escrit des de la màxima normalitat. En aquest sentit esmentava els estereotips de la nostra societat sobre la immigració, quan tot rau en el fet que molta gent no coneix cap immigrant. Simplement mai s’hi ha acostat per a conèixer la persona, que és com ells i té unes aspiracions semblants a les seves.
Najat, recollint la comparació de la seva obra amb la de Candel, explicava que actualment se l’està llegint, tot descobrint paral·lelismes amb el seu treball perquè hi ha qüestions encara no superades per la societat. Com per exemple, l’estranyesa que algun ciutadà vingut de fora pugui expressar-se en català.
La presentació del llibre comportà un animat debat entre la taula i els assistents a l’acte. A més de l’autora i el regidor d’immigració, també hi era el president d’Alkantara Mediterrani, Andrés Herrera.
És el cas de la vigatana Najat el Hachmi, autora del llibre Jo també sóc catalana (Columna, 2004). Natural de Nador (Marroc) és al país des del 8 anys, quan el seu pare va optar pel reagrupament familiar. La regidoria d’immigració de l’Ajuntament de Cerdanyola junt amb l’entitat Alkantara Mediterrani organitzaven dijous 17 de febrer la presentació a la nostra ciutat de l’obra de Najat.
Alfons Escoda, regidor d'immigració, presentava l’acte tot comentant com la lectura del llibre de la Najat li havia recordat el treball d’en Paco Candel, Els altres catalans, dedicat a la immigració dels anys seixanta. Escoda definia el llibre de Candel com a molt important perquè va permetre apropar els nouvinguts a la societat autòctona. En cert sentit i salvant les distàncies entre ambdós treballs, el regidor apuntava la possibilitat que el treball de Najat servís per acostar els ciutadans de la darrera onada migratòria amb la població resident al país.
Escoda va remarcar la normalitat amb què l’autora es fa seu el país, l’estima. Una situació que, en certa manera, s’estronca quan cerca el primer treball i se n’adona que li calen papers per a poder-ho fer. Tot i que fins llavors havia viscut com qualsevol altra ciutadana. La situació, nova, provoca un xoc a la Najat que supera i afronta superant la situació.
Najat el Hachmi va explicar que té una vocació literària des de ben jove, de la qual el llibre n’és el primer fruit publicat. Jo també sóc catalana no és una obra autobiogràfica, donat que segons l’autora hi conviuen paràgrafs escrits emprant diversos estils. Hi ha ficció, recull de la realitat, reflexions personals, confegint un text molt personal.
L’escriptora destacava que el seu llibre, tot i que pugui sobtar algú pel títol, està escrit des de la màxima normalitat. En aquest sentit esmentava els estereotips de la nostra societat sobre la immigració, quan tot rau en el fet que molta gent no coneix cap immigrant. Simplement mai s’hi ha acostat per a conèixer la persona, que és com ells i té unes aspiracions semblants a les seves.
Najat, recollint la comparació de la seva obra amb la de Candel, explicava que actualment se l’està llegint, tot descobrint paral·lelismes amb el seu treball perquè hi ha qüestions encara no superades per la societat. Com per exemple, l’estranyesa que algun ciutadà vingut de fora pugui expressar-se en català.
La presentació del llibre comportà un animat debat entre la taula i els assistents a l’acte. A més de l’autora i el regidor d’immigració, també hi era el president d’Alkantara Mediterrani, Andrés Herrera.
15.2.05
Nou llibre d'Isidre Grau
El nou llibre de l' Isidre Grau
La maleta d’Isidre Grau:
una selecció dels seus articles
El llibre arribarà a les llibreries la setmana vinent
L’escriptor cerdanyolenc ha publicat un nou llibre, La maleta de l’escriptor (Rosa dels vents, febrer de 2005). No es tracta d’una obra de ficció sinó d’un treball en el qual el trobarem en la seva condició d’articulista. De fet, el volum, publicat a l’editorial Rosa dels Vents, recull una tercera part dels articles publicats per Grau al suplement de cultura del diari Avui. L’autor els ha reescrit, donant-los una coherència. Així, el llibre té el clarificador subtítol “Un itinerari per la creació literària”.
10 anys de docència
El llibre és una conseqüència dels 10 anys en els quals ha practicat la docència de tècniques de novel·la i conte. Primer a l’Aula de lletres i després a l’escola de l’Ateneu Barcelonès. Un temps en el qual hi ha hagut temps per ensenyar però també per aprendre. Les reflexions de l'activitat docent s'han recollit, en bona part, als articles publicats al diari Avui ara reescrits i publicats en format de llibre.
La maleta de l’escriptor és una maleta oberta. De fet, l’autor únicament ha inclòs una tercera part dels articles publicats la diari Avui. És per això que té matèria primera suficient per si s’escau, preparar algun altre volum en el qual podria explorar més a fons el procés personal d’escriure.
11.2.05
El Quixot i el nacionalisme català
El Quijote desde el nacionalismo catalán
La catedràtica de literatura espanyola de la UAB i escriptora Carme Riera ha publicat l’assaig El Quijote desde el nacionalismo catalán, en torno al tercer centenario (Destino, 2005). El llibre ens presenta el resultat de la recerca de Riera en la recepció de l’obra emblemàtica de Cervantes en la premsa barcelonina del 1905 i en la polèmica deslliurada pels nacionalistes sobre la conveniència que els catalans es sumessin a les celebracions quixotesques o en restessin al marge. La investigació de la catedràtica li ha permès arribar a les fonts de la polèmica deslliurada en plena celebració del tercer centenari del Quixot, il·luminant aspectes pràcticament desconeguts de les interpretacions d’aquesta emblemàtica obra. L’estudi de Carme Riera es completa amb una selecció de les il·lustracions extretes de la premsa catalana de l’època.
Fer nostre el Quixot
Carme Riera conclou el seu estudi afirmant que “ a cien años de distancia, y en estos días de la celebración del Cuarto Centenario, que sin duda alguna los catalanes debemos hacer nuestro – especialmente ahora que los clásicos ya no soportan sobre su espalda el peso terrible que el romanticismo les obligó a cargar – vale la pena, creo, considerar con agradecimiento el esfuerzo de los cervantistas de 1905, empezando por Cortejón, siguiendo por Miquel dels Sants Oliver, Miquel y Planas, Givanel, Artur Masriera, etc. que, en un clima tenso, defendieron con entusiasmo el Quijote y los méritos indudables de Cervantes”, agraint també l’esforç de tots els que contribuïren a la difusió del llibre i en especial la figura de don Quixot “aunque fuera, incluso, para rechazarla”.
Llibre per orejar el cervall
Gil, el pagès de Ham
Quan arriba la calor - som, com qui diu, en ple estiu - no hi ha res millor que cercar la fresca. Ja sigui aquella que ens allibera la pell de la feixuga temperatura com la que permet al sofert cervell trobar una mica de descans d'un curs feixuc i saturant. El gran Tolkien, creador de les nissaga dels anells, també va escriure altres obres. Gil, el pagès de Ham, és un petit llibret curt de pàgines que a poc a poc t'engresca i et fa entrar en un món antic, volgudament indefinit, on els animals són alguna cosa més que animals i els humans sovint prenen la forma de fer dels éssers suposadament sense facultat per pensar. Qui s'endinsi en aquest llibre, editat per Proa, en la col·lecció de butxaca, trobarà un bon divertiment on el gran Tolkien ens parla de la condició humana. El gran tema de la literatura de tots els temps.
La faula d'en Gil retrata els aprofitats, aquells que sovint es vanten de ser més que els altres però que a l'hora de la veritat fugen; els interessats, com el Rei de la història, que per conservar la corona i el setial pacta amb qui sigui i els pragmàtics, com el protagonista del conte, que toca de peus al terra i arriba als acords més sorprenents i profitosos amb el suposadament més dolent de la història.
Paga la pena llegir en Tolkien quan la calor apreta. Això sí, a recer del sol en un lloc ben fresquet i còmode. Perquè potser després de la lectura i quan toqui la migdiada sereu vosaltres els que viureu la història d'en Gil. Qui ho sap!
9.2.05
Mòbils i escritura
Sms en català
Si sou un dels milions de persones que disposeu d'un telèfon mòbil i a més, necessiteu comunicar-vos amb la família i les amistats, segur que trobareu molt interessant la proposta que ens presenten la Caterina Canyelles i la Margalida Cunill. Es tracta d'un manual - anomenem-lo així - per escriure SMS en català. O el que és el mateix: escriure missatges emprant el diminut teclat del telèfon mòbil, fer-los llegidors per qui els rebi i aconseguir enviar-los reeixint amb l'intent.
Les autores, llicenciades en Filologia Catalana per la UIB, van desenvolupar el tema a partir d'uns cursos fets a la Universitat Catalana d'Estiu. El seu interès rau en veure com s'adapta la nostra llengua a una tecnologia, la dels mòbils, tan habitual avui en dia. Condicionants com la limitació dels caràcters que es poden utilitzar, la facilitat a l'hora d'escriure els mots o el preu de la comunicació esdeven importants per qui ha de crear i enviar un SMS. La llengua, vehicle de comunicació, s'adapta perfectament gràcies a la imaginació i creativitat dels parlants, esdevinguts circumstancialment esccrivents de missatges telefònics. A més, la riquesa lèxica del català i les seves variants pot ajudar i de quina manera a l'hora de trobar els recursos escaients per a optimitzar la comunicació.
24.1.05
Viatge cap a terres nord-catalanes
Ítaca ha salpat avui, de bell nou, amb destinació a les aigües del nord. Del nord del país nostre, és clar. La poesia de Patrick Gifreu, en el poemari La seda d'un so, ha estat el motiu del viatge. Es tracta d'un llibre guardonat amb el darrer premi Vicent Andrés Estellés. Un premi, per cert, que compartí amb el lligall Convocat silenci, de l'eivissenc Jean Serra.
Ítaca ha parlat via telefònica amb el poeta, qui ha explicat que la seva "prosa poètica" és un acte d'amor al país. L'experiència, el bagatge dels anys, el menen cap a la reelaboració d'aquest material amb la finalitat darrera de cloure una etapa o de crear-ne una altra de nova, de la qual la prosa poètica de La seda d'un so en podria ser un bon exemple.
La millor manera d'accedir l'obra d'en Gifreu és, sens dubte, llegint-la. Un petit tast:
Poquíssimes fotografies
A cada segon es tiren milions de fotos al món. Gairabé totes no tenen poder d'evocació sinó per aquells que les van tirar o aquells que hi surten retratats. O llavors, sols susciten una emoció, qusi sempre efímera, perquè van directament relacionades amb una actualitat ja carregada d'emoció. Com és, doncs que algunes, poquíssimes fotografies es desempalleguin del temps i de qualsevol interès subjectiu, i es tornin independents de les circumstàncies?.
La seda d'un so ha estat publicat per l' editorial 3 i 4, en la col·lecció poesia, 117.
El jurat del premi de poesia Vicent Andrés Estellés estava format per Vicenç Altaió,
Teresa Pascual, Jaume Pérez Montaner, Susanna Rafart i Àlex Susanna.
Quadern de bitàcola: el vaixell ha navegat amb versatilitat, seguint les pautes i indicacions d'en Xavier Cases. Jordi Jorba ha fet cas, en tot moment, de les seves indicacions. Qui mana, mana. Fins i tot a Ítaca.
Ítaca ha parlat via telefònica amb el poeta, qui ha explicat que la seva "prosa poètica" és un acte d'amor al país. L'experiència, el bagatge dels anys, el menen cap a la reelaboració d'aquest material amb la finalitat darrera de cloure una etapa o de crear-ne una altra de nova, de la qual la prosa poètica de La seda d'un so en podria ser un bon exemple.
La millor manera d'accedir l'obra d'en Gifreu és, sens dubte, llegint-la. Un petit tast:
Poquíssimes fotografies
A cada segon es tiren milions de fotos al món. Gairabé totes no tenen poder d'evocació sinó per aquells que les van tirar o aquells que hi surten retratats. O llavors, sols susciten una emoció, qusi sempre efímera, perquè van directament relacionades amb una actualitat ja carregada d'emoció. Com és, doncs que algunes, poquíssimes fotografies es desempalleguin del temps i de qualsevol interès subjectiu, i es tornin independents de les circumstàncies?.
La seda d'un so ha estat publicat per l' editorial 3 i 4, en la col·lecció poesia, 117.
El jurat del premi de poesia Vicent Andrés Estellés estava format per Vicenç Altaió,
Teresa Pascual, Jaume Pérez Montaner, Susanna Rafart i Àlex Susanna.
Quadern de bitàcola: el vaixell ha navegat amb versatilitat, seguint les pautes i indicacions d'en Xavier Cases. Jordi Jorba ha fet cas, en tot moment, de les seves indicacions. Qui mana, mana. Fins i tot a Ítaca.
9.1.05
Sebastià Alzamora enquaderna amb pell humana l’Odissea i guanya el Josep Pla
L’escriptor mallorquí Sebastià Alzamora és el nou guanyador del premi Josep Pla. Se l'ha premiat per l'obra La pell i la princesa, una novel·la situada a la Praga del segle XVII on es relata l’intent d’enquadernar un exemplar de l’Odissea amb pell humana. L’altre gran premi de la vetllada de Destino, el Nadal, se’l va endur el barceloní Pedro Zarraluki gràcies a Un encargo difícil. Llegiu la informació publicada a La Malla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)