Ítaca ha salpat avui, de bell nou, amb destinació a les aigües del nord. Del nord del país nostre, és clar. La poesia de Patrick Gifreu, en el poemari La seda d'un so, ha estat el motiu del viatge. Es tracta d'un llibre guardonat amb el darrer premi Vicent Andrés Estellés. Un premi, per cert, que compartí amb el lligall Convocat silenci, de l'eivissenc Jean Serra.
Ítaca ha parlat via telefònica amb el poeta, qui ha explicat que la seva "prosa poètica" és un acte d'amor al país. L'experiència, el bagatge dels anys, el menen cap a la reelaboració d'aquest material amb la finalitat darrera de cloure una etapa o de crear-ne una altra de nova, de la qual la prosa poètica de La seda d'un so en podria ser un bon exemple.
La millor manera d'accedir l'obra d'en Gifreu és, sens dubte, llegint-la. Un petit tast:
Poquíssimes fotografies
A cada segon es tiren milions de fotos al món. Gairabé totes no tenen poder d'evocació sinó per aquells que les van tirar o aquells que hi surten retratats. O llavors, sols susciten una emoció, qusi sempre efímera, perquè van directament relacionades amb una actualitat ja carregada d'emoció. Com és, doncs que algunes, poquíssimes fotografies es desempalleguin del temps i de qualsevol interès subjectiu, i es tornin independents de les circumstàncies?.
La seda d'un so ha estat publicat per l' editorial 3 i 4, en la col·lecció poesia, 117.
El jurat del premi de poesia Vicent Andrés Estellés estava format per Vicenç Altaió,
Teresa Pascual, Jaume Pérez Montaner, Susanna Rafart i Àlex Susanna.
Quadern de bitàcola: el vaixell ha navegat amb versatilitat, seguint les pautes i indicacions d'en Xavier Cases. Jordi Jorba ha fet cas, en tot moment, de les seves indicacions. Qui mana, mana. Fins i tot a Ítaca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)