El Quixot i el nacionalisme català

El Quijote desde el nacionalismo catalán


La catedràtica de literatura espanyola de la UAB i escriptora Carme Riera ha publicat l’assaig El Quijote desde el nacionalismo catalán, en torno al tercer centenario (Destino, 2005). El llibre ens presenta el resultat de la recerca de Riera en la recepció de l’obra emblemàtica de Cervantes en la premsa barcelonina del 1905 i en la polèmica deslliurada pels nacionalistes sobre la conveniència que els catalans es sumessin a les celebracions quixotesques o en restessin al marge. La investigació de la catedràtica li ha permès arribar a les fonts de la polèmica deslliurada en plena celebració del tercer centenari del Quixot, il·luminant aspectes pràcticament desconeguts de les interpretacions d’aquesta emblemàtica obra. L’estudi de Carme Riera es completa amb una selecció de les il·lustracions extretes de la premsa catalana de l’època.

Fer nostre el Quixot

Carme Riera conclou el seu estudi afirmant que “ a cien años de distancia, y en estos días de la celebración del Cuarto Centenario, que sin duda alguna los catalanes debemos hacer nuestro – especialmente ahora que los clásicos ya no soportan sobre su espalda el peso terrible que el romanticismo les obligó a cargar – vale la pena, creo, considerar con agradecimiento el esfuerzo de los cervantistas de 1905, empezando por Cortejón, siguiendo por Miquel dels Sants Oliver, Miquel y Planas, Givanel, Artur Masriera, etc. que, en un clima tenso, defendieron con entusiasmo el Quijote y los méritos indudables de Cervantes”, agraint també l’esforç de tots els que contribuïren a la difusió del llibre i en especial la figura de don Quixot “aunque fuera, incluso, para rechazarla”.

Llibre per orejar el cervall

Gil, el pagès de Ham

Quan arriba la calor - som, com qui diu, en ple estiu - no hi ha res millor que cercar la fresca. Ja sigui aquella que ens allibera la pell de la feixuga temperatura com la que permet al sofert cervell trobar una mica de descans d'un curs feixuc i saturant. El gran Tolkien, creador de les nissaga dels anells, també va escriure altres obres. Gil, el pagès de Ham, és un petit llibret curt de pàgines que a poc a poc t'engresca i et fa entrar en un món antic, volgudament indefinit, on els animals són alguna cosa més que animals i els humans sovint prenen la forma de fer dels éssers suposadament sense facultat per pensar. Qui s'endinsi en aquest llibre, editat per Proa, en la col·lecció de butxaca, trobarà un bon divertiment on el gran Tolkien ens parla de la condició humana. El gran tema de la literatura de tots els temps.
La faula d'en Gil retrata els aprofitats, aquells que sovint es vanten de ser més que els altres però que a l'hora de la veritat fugen; els interessats, com el Rei de la història, que per conservar la corona i el setial pacta amb qui sigui i els pragmàtics, com el protagonista del conte, que toca de peus al terra i arriba als acords més sorprenents i profitosos amb el suposadament més dolent de la història.
Paga la pena llegir en Tolkien quan la calor apreta. Això sí, a recer del sol en un lloc ben fresquet i còmode. Perquè potser després de la lectura i quan toqui la migdiada sereu vosaltres els que viureu la història d'en Gil. Qui ho sap!

Mòbils i escritura

Sms en català

Si sou un dels milions de persones que disposeu d'un telèfon mòbil i a més, necessiteu comunicar-vos amb la família i les amistats, segur que trobareu molt interessant la proposta que ens presenten la Caterina Canyelles i la Margalida Cunill. Es tracta d'un manual - anomenem-lo així - per escriure SMS en català. O el que és el mateix: escriure missatges emprant el diminut teclat del telèfon mòbil, fer-los llegidors per qui els rebi i aconseguir enviar-los reeixint amb l'intent.

Les autores, llicenciades en Filologia Catalana per la UIB, van desenvolupar el tema a partir d'uns cursos fets a la Universitat Catalana d'Estiu. El seu interès rau en veure com s'adapta la nostra llengua a una tecnologia, la dels mòbils, tan habitual avui en dia. Condicionants com la limitació dels caràcters que es poden utilitzar, la facilitat a l'hora d'escriure els mots o el preu de la comunicació esdeven importants per qui ha de crear i enviar un SMS. La llengua, vehicle de comunicació, s'adapta perfectament gràcies a la imaginació i creativitat dels parlants, esdevinguts circumstancialment esccrivents de missatges telefònics. A més, la riquesa lèxica del català i les seves variants pot ajudar i de quina manera a l'hora de trobar els recursos escaients per a optimitzar la comunicació.