Un manual per a viure una jubilació feliç

Portada Manual del jubilat feliç


Editorial Montflorit ha publicat el Manual del Jubilat feliç. Es tracta d'un llibre pamfletari i sensat, lliure de prejudicis, una eina de provocació per a revoltar-nos contra els tòpics enganxosos sobre la jubilació, segurament patrocinats per les caixes d’estalvis.
Ple de suggeriments, per damunt de tot fa el servei d’unes ulleres de sol de coloraines que permeten veure el futur amb profunditat i independència.
El Manual del jubilat feliç ofereix una recepta personal i transferible que explica d’una manera subtil i sarcàstica: cal viure sense inhibicions ni consignes, sense por de la llibertat, ni que sigui provisional.

L'autora

Kira Riera va néixer l’any 1974 a Barcelona. Va estudiar sociologia i treballa com a editora. La seva cara dura li ha permès escriure aquest llibre, on dóna receptes i consells per esdevenir un jubilat feliç, des de la inexperiència. El seu somni és, no obstant, poder gaudir en el seu moment d’una llarga i completa jubilació.

Un llibre per a les converses de cafè

Llibre de la Família Fernàndez

Tot i que el llibre va aparèixer el passat mes d'octubre, ara serà d'allò més necessari quan afrontem les llargues i de vegades reunions familiars, posteriors als àpats nadalencs. Quan s'esgotin els temes vinculats amb la família, coneguts i saludats, pot ser el torn del llibre Tot el que sempre has volgut saber sobre Catalunya... i ningú no t´ha explicat mai. Publicat per Empúries, es tracta d'un volum ple de curiositats vinculades al país que ara algú (o alguns?), sota el nom de Família Fernàndez s'han atrevit a aplegar en aquest volum.

El web de l'editorial ens informa d'aquest llibre i ens avança algunes "perles", com per exemple:

Sabies que la meuca és una de les campanes de la Seu de Lleida?
Sabies que l’estàtua de Colom fa 7 metres i mig?
Sabies que els xiquets de Reus porten la camisa de color marró avellana?
I que Liza Minelli va ser la primera “noia Freixenet”?,
I que el temps de cocció d’una griva és d’una hora i quinze minuts?
Sabies que la festa de la mel d’Arnes és el 15 de maig?
Sabies que una quartera són 48 picotins?
Sabies que a Catalunya hi ha tres espècies autòctones de plantes carnívores?
Saps quantes parades feia el Tren “Pinxo” de Banyoles?

Atreviu-vos amb aquest llibre i gaudireu de la informació no massa - o gens - important. Potser serà una bona manera de desintoxicar-nos de tants resums de notícies farcits amb qüestions prou destacades!.

Per aquells lectors i lectores de Cerdanyola del Vallès, una referència a la seva població publicada al diari digital cerdanyola.info

L'essència dels mites grecs

portada del llibre

Despullar qualsevol obra literària, destriar-ne els seus personatges i deixar-los nus, només en la seva essència, és una tasca difícil i complicada que cal fer amb molta cura. Especialment si els objectes de la quirúrgica operació literària són una bona colla dels mites clàssics grecs, protagonistes de la guerra de Troia. La dificultat augmenta quan un percentatge molt elevat dels possibles lectors coneix la història i el seu final. Quin panorama més dur, per l’escriptor que vol reelaborar la història, sabedor dels mals que l’acompanyaran al llarg de la confecció de la “seva” construcció de la història!.

Carles Zafon, a L’harúspex (Ed. Meteora, Barcelona:2004) afronta la tasca de destil·lar l’essència dels herois grecs participants a la guerra de Troia – documenteu-vos amb la Il·liada i l’Odissea – deslliurant-los de l’escenografia pròpia de l’època per a reinventar-los i fer-los més propers al lector actual. La bastida argumental es manté, és la genuïna. Els nous protagonistes la viuran, amb totes les llicències i divertiments introduïts per un Zafon preocupat cercant la complicitat del lector. Hi tornaré, més endavant, sobre aquest punt.

No és el primer cop que s’afronten en el món de les arts reelaboracions semblants. Per exemple, la pel·lícula de Richard Loncraine Ricard III (1995), basada en l’obra homònima de W. Shakesperare i ambientada a l’any 1930. La visió del Lorenzaccio, Lorenzaccio representada al Teatre Lliure, el 1987, amb personatges abillats amb robes ben actuals o els muntatges provocadors i trencadors de Calixto Bietio, capaç de situar els seus muntatges en la més rabiosa actualitat. Baixant el registre i situant-nos en el món dels dibuixos animats, qui no recorda la sèrie franco-japonesa Ulises XXI, en la qual el fabulós viatge s’esdevenia en el futur?.

Els personatges

Carles Zafon focalitza la seva història des de l’harúspex, en Testòrides Calcant. Es tracta de Calcant o Calcas, anomenat a l’obra Testòrides Calcant, una llicència de l’autor. És un personatge gris, un “freak” que recorda l’Ignatius Reilly de La conxorxa dels enzes, el millor Wilt, o el Garp de John Irving. L’autor és capaç de generar un interès còmplice en el lector per fer-lo de “voyeur” de la vida de Testòrides. Una vida que faria les delícies de Valle-Inclán i els seus esperpentos. A poc a poc coneixerem el món d’en Testòrides, limitat a una fotocopiadora que ell manega (la Paca) i una cadernera (l’Apol·lo). Els seus amics, també endevinadors (tot i que no ho sabran, inclòs en Testòrides, fins que no els ho digui l’Apol·lo) són Mopsos, Helen i Cassandra. Personatges vulgars, cridats a grans fites quan avanci la història.

Els futurs endevinadors són cridats per Apol·lo per participar en un curs de formació en aquesta tasca que es fa a Delfos. El rapte d’Hèlena per Paris i la seva anada a Troia i una consulta a l’oracle del rei Agamèmnon sobre el que s’esdevindria a partir d’aquest fet – la guerra de Troia - fan conscient Testòrides de la seva condició d’endevinador, d’harúspex. I a fe que la seva participació, com és ben sabut, tindrà un paper ben especial en aquesta fascinant història!.

Picades d’ull al lector

Ho deia abans: l’autor fa més accessibles, més propers al lector actual els personatges i els fets que protagonitzen. Tot i que la reelaborada història no té una situació temporal concreta, és perfectament intel·ligible pel públic modern. El bon quefer de l’autor presenta retrats d’alguns personatges, com els monarques en guerra tot sols en el moment de declarar la guerra, prou destacables. Junt a aquests estudis trobem altres eines més properes a les planes de societat de la premsa rosa per a descriure els amors d’Hèlena amb Paris. Tot plegat, quasi un conte de color rosa perfumat per l’Afrodita ...

El lector català trobarà en aquest llibre picades d’ull específiques, quatribarrades. Referències a la sardana, a la condició d’habitant de Troia, qui viu i treballa en aquesta ciutat?, o bé referències a allò que hagués passat si el resultat de la guerra hagués estat el contrari?.

Són aquests alguns dels valors del llibre, recomanable pel lector modern. A més, si us perdeu mentre llegiu amb tan nom grec, hi trobareu al final del volum un “elenc mitològic” que us ajudarà a l’hora de treure’n l’entrellat del qui és qui en aquest fascinant i poblat! món de la mitologia grega.

Jordi Jorba

Èxit dels Evangelis de Joan F. Mira

5.000 exemplars venuts en tres setmanes


Del llibre Evangelis, la nova traducció que l’escriptor Joan F. Mira ha fet directament del grec dels textos del Nou Testament, se n'han exhaurit les dues primeres edicions, amb un total de 5.000 exemplars venuts només en tres setmanes. La tercera edició d’aquest volum que publica Edicions Proa arribarà pròximament a les llibreries.

La traducció que ha dut a terme dels Evangelis Joan F. Mira, fidel al caràcter literari i no dogmàtic, ha estat feta amb els mateixos criteris que habitualment s’apliquen als textos narratius clàssics grecs. Aquests Evangelis, que Proa edita en la seva col·lecció de narrativa “A tot vent”, inclou els evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan, els Fets dels Apòstols, la carta de Pau als romans i el Llibre de l’Apocalipsi.

Joan F. Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg i professor de grec i cultura clàssica. De la seva extensa obra assagística destaca Crítica de la nació pura (1985), i de l’obra narrativa, Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996) i, sobretot, Purgatori (Premi Sant Jordi 2002). La seva traducció de la Divina Comèdia ha rebut nombrosos premis i elogis.

L’èxit dels Evangelis traduïts per Joan F. Mira, que enguany ha estat distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, se suma també al del llibre Jesús. Un perfil biogràfic, del teòleg Armand Puig, també publicat per Proa, que ja ha assolit les cinc edicions, amb més de 15.000 exemplars venuts.

Nota de premsa d'Edicions Proa

Calipso, sempre

Les deesses, malgrat no ho sembli,
necessiten qui les estimi.
Tot i la seva condició immortal
tenen el cor humà orfe de sentiments,
mancat de felicitat.

Si no em creieu,
demaneu-ho a la bella Calipso.
Ella, enamorada del fugisser Ulisses,
va sentir una gran pena
en veure com l’estimat partia cap a Ítaca
després de viure junts i durant tants anys
en una illa màgica.

L’assemblea dels déus decidí alliberar Ulisses
permetent-li continuar el viatge que el menaria
al costat de la fidel Penèlope.

Així és com ho va escriure Homer.

Però algú de vosaltres s’ha demanat mai
en quin estat d’ànim quedà la deessa Calipso,
privada de l’amor de la seva vida?.

Què en són d’injustos, sovint,
els déus! Fins i tot els de l’Olimp,
progenitors de tot l’existent.

Jordi Jorba