Ser i sentir-se catalana

Viure en un indret i sentir-lo com a propi és una cosa que, a priori, és d’allò més normal. Per damunt dels noms i cognoms i els orígens, el present del nostre país s’està forjant amb ciutadans i ciutadanes d’arreu. Són persones arribades d’altres latituds o nascudes aquí que han crescut com a persones i amb tota la normalitat són i senten aquesta terra.

És el cas de la vigatana Najat el Hachmi, autora del llibre Jo també sóc catalana (Columna, 2004). Natural de Nador (Marroc) és al país des del 8 anys, quan el seu pare va optar pel reagrupament familiar. La regidoria d’immigració de l’Ajuntament de Cerdanyola junt amb l’entitat Alkantara Mediterrani organitzaven dijous 17 de febrer la presentació a la nostra ciutat de l’obra de Najat.

Alfons Escoda, regidor d'immigració, presentava l’acte tot comentant com la lectura del llibre de la Najat li havia recordat el treball d’en Paco Candel, Els altres catalans, dedicat a la immigració dels anys seixanta. Escoda definia el llibre de Candel com a molt important perquè va permetre apropar els nouvinguts a la societat autòctona. En cert sentit i salvant les distàncies entre ambdós treballs, el regidor apuntava la possibilitat que el treball de Najat servís per acostar els ciutadans de la darrera onada migratòria amb la població resident al país.

Escoda va remarcar la normalitat amb què l’autora es fa seu el país, l’estima. Una situació que, en certa manera, s’estronca quan cerca el primer treball i se n’adona que li calen papers per a poder-ho fer. Tot i que fins llavors havia viscut com qualsevol altra ciutadana. La situació, nova, provoca un xoc a la Najat que supera i afronta superant la situació.

Najat el Hachmi va explicar que té una vocació literària des de ben jove, de la qual el llibre n’és el primer fruit publicat. Jo també sóc catalana no és una obra autobiogràfica, donat que segons l’autora hi conviuen paràgrafs escrits emprant diversos estils. Hi ha ficció, recull de la realitat, reflexions personals, confegint un text molt personal.

L’escriptora destacava que el seu llibre, tot i que pugui sobtar algú pel títol, està escrit des de la màxima normalitat. En aquest sentit esmentava els estereotips de la nostra societat sobre la immigració, quan tot rau en el fet que molta gent no coneix cap immigrant. Simplement mai s’hi ha acostat per a conèixer la persona, que és com ells i té unes aspiracions semblants a les seves.

Najat, recollint la comparació de la seva obra amb la de Candel, explicava que actualment se l’està llegint, tot descobrint paral·lelismes amb el seu treball perquè hi ha qüestions encara no superades per la societat. Com per exemple, l’estranyesa que algun ciutadà vingut de fora pugui expressar-se en català.

La presentació del llibre comportà un animat debat entre la taula i els assistents a l’acte. A més de l’autora i el regidor d’immigració, també hi era el president d’Alkantara Mediterrani, Andrés Herrera.